Riurau con secadero |
Riurau with dryer
Cançons d'estisorar raïm |
Canciones de recortar uva |
Grape trimming songs
Vinyes a Senija | Viñas en Senija | Vineyard in Senija
| VAL. |
El riurau és una arquitectura molt emblemàtica d’aquestes comarques i única al món. Es tracta d’un edifici amb una naia o porxe obert amb arcs rebaixats que s’utilitzaven per a assecar la pansa. Cal també destacar que l’orientació correcta del riurau és cap al Sud, encara que alguns s’orienten cap a l’Est, però mai cap al nord o cap a l'oest. Per què? Perquè la funció principal del riurau és servir de lloc per a assecar la pansa i la millor orientació i que més hores de llum dóna és cap al sud (entre l’est i l’oest, li pega el sol tot el dia). L’origen d’aquestes arquitectures la trobem al segle XIX, moment daurat de la pansa. On era considerada un luxe del paladar, en aquella època podríem comparar-les als bombons.
​
En un primer moment la pansa s'assecava a l’aire sobre canyissos, sense més, és el que s’anomena pansa vera però a poc a poc van anar millorant la producció i la tècnica, van anar “industrialitzant” la producció i s’adonaren que si escaldaven la pansa, la pell es badava i això afavoria que l’assecament fora molt més ràpid, ajudant a millorar el fruit final, ja que es quedava més tendra. A més a més, al calder amb aigua bullint li afegien lleixiu o sosa càustica i li afegien una planta de la muntanya que li donava un color daurat preciós, ho feien amb la jolivarda, també anomenada matapuces o botja melosa.
| CAS.|
El riurau es una arquitectura muy emblemática de estas comarcas y única en el mundo. Se trata de un edificio con una naya o porche abierto con arcos rebajados que se utilizaban para secar la pasa. Hay que destacar que la orientación correcta del riurau es hacia el Sur, aunque algunos se orientan hacia el Este, pero nunca hacia el norte o hacia el oeste. ¿Por qué? Para que la función principal del riurau es servir de lugar para secar la pasa y la mejor orientación, ya que da más horas de luz (entre el este y el oeste, le da el sol todo el día). El origen de estas arquitecturas la encontramos en el siglo XIX, momento dorado de la pasa. Donde era considerada un lujo del paladar, en aquella época podríamos compararlas con los bombones.
​
En un primer momento la pasa se secaba al aire sobre cañizos, sin más, es lo que se llama pasa vera pero poco a poco fueron mejorando la producción y la técnica, fueron "industrializando" la producción y se dieron cuenta que si escaldaban la pasa, la piel se abría y esto favorecía que el secado fuera mucho más rápido, ayudando a mejorar el fruto final, ya que se quedaba más tierna. Además, en el caldero con agua hirviendo le añadían lejía o sosa cáustica y una planta de la montaña que le daba un color dorado precioso, lo hacían con la jolivarda, también llamada matapuces o botja melosa.
| ENG.|
The riurau is an example of extremely emblematic architecture of these regions and is unique in the world. This is a building with a Spanish-style conservatory or open porch with lowered arches that were used to dry raisin. It should be noted that the correct orientation of the riurau is towards the south, although some face east, but never north or west. Why? So that the primary objective of drying raisins can be carried out taking advantage of the best orientation, as this provides more hours of light (between east and west, where the sun shines all day). This type of architecture originates in the 19th century, the golden age of the raisin. This is when the raisin was considered a real treat for the palate, comparable now to chocoolate.
​
At first, the grape drying process was simple: air-drying on canes. These types of raisins are called raisin "vera". But little by little, the production and technique were improved and industrialised, and it was found that by blanching the raisins, the skin would open and give way to a much faster drying process, helping to produce a more tender final fruit. In addition, bleach or caustic soda was added to the cooking pot with boiling water, as well as a mountain plant, which gave it a beutiful golden colour. This was done with the jolivarda, which is also referred to as matapuces or botja melosa.
Elaboració de la pansa | Elaboración de la pasa| Raisin preparation
CC Museu Valencià d'Etnologia