Antigua fuente del pueblo |
Ancient town fountain
.png)
.png)
Prova i toca l'aigua fresca de les fonts
​
Prueba y toca el agua fresca de la fuentes
​
Taste and touch the fresh water in the fountain
​
​
| VAL. |
L'aigua sempre ha estat un recurs limitat, no només en moments d'escassetat sinó també per la necessitat de tindre-la prop de casa. Han estat molt els esforços per construir tota una xarxa de conductes per a traslladar-la el més prop possible als nuclis urbans. Des de l'època romana els enginyers se les han arreglades per fer possible allò impossible, amb aqüeductes, basses d'aigua i canalitzacions.
​
Però per sort el poble de Senija sempre ha tingut aquest recurs a l'abast. La font del poble ha estat un dels béns més apreciats per a la població en moments en que no hi havia aigua corrent a les cases, la gent del poble havia d'anar a per aigua a la font i justament ací la tenien molt a prop. Actualment està situada a la Casa de Cultura al bell mig del municipi. No és d'estranyar, doncs la majoria d'alqueries d'època musulmana naixien a prop d'una d'aquestes surgències
per tal de facilitar el seu accés.
​
Anar a la font a per aigua ha estat una activitat que fins fa ben poc es podia veure a molts pobles. Amb els càntirs les dones de la població passejaven fins a la font per reblir-los fins a dalt i tindre aigua per a cuinar, beure, llavar les vaixelles o llavar-se a un mateix.
| CAS.|
El agua siempre ha sido un recurso limitado, no sólo en momentos de escasez sino también por la necesidad de tenerla cerca de casa. Han sido mucho los esfuerzos para construir toda una red de conductos para trasladarla lo más cerca posible a los núcleos urbanos. Desde la época romana los ingenieros se las han arregladas para hacer posible lo imposible, con acueductos, balsas de agua y canalizaciones.
​
Pero por suerte el pueblo de Senija siempre ha tenido este recurso al alcance. La fuente del pueblo ha sido uno de los bienes más apreciados para la población, en momentos en que no había agua corriente en las casas la gente del pueblo tenía que ir a por agua a la fuente y justamente ahí la tenían muy cerca . Actualmente está ubicada en la Casa de Cultura en el centro del municipio. No es de extrañar, pues la mayoría de alquerías de época musulmana nacían cerca de una de estas surgencias para facilitar su acceso.
​
Ir a la fuente a por agua ha sido una actividad que hasta hace poco se podía ver a muchos pueblos. Con los cántaros las mujeres de la población paseaban hasta la fuente para rellenar los mismos hasta arriba y tener agua para cocinar, beber, lavar las vajillas o lavarse a uno mismo.
| ENG.|
Water has always been a limited resource, not only in times of shortage but also because of the need to have it close to home. Much effort has been made to build a whole network of ducts to move it as close as possible to the urban centers. Since Roman times, engineers have managed to make the impossible possible, with aqueducts, ponds and canals.
But fourtunately the people of Senija have always had this resource at their fingertrips. The town fountain has been one of its most precious goods. When there was no running water in the houses, the townspeople would go to the fountain to get water, and it was right there. It is currently located in the Casa de Cultura (House of Culture) in the town centre. This is not surprising, since most of the farmhouses from the Muslim period were positioned near one of these fountains for accessibility.
Going to the fountain to fetch water has been an activity that until recently could be seen in many towns. Te women of the town would walk to the fountain to fill up their jugs, in order to have water available for cooking, drinking, washing dishes or washing oneself.
.png)
Canción para ir a buscar agua a la fuente
La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
En passar prop del molí
troba algú que l'esperava,
era el fill del moliner
que li fa mija rialla.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
"Si em donessis un clavell
jo te'n donaria un altre.
Si tu em feies un petó,
jo te'n tornaria quatre".
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
Quan tornava de la font
li botzina així sa mare:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que a penes
raja.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
- Molt despentinada véns!
- És que el vent m'ha
escabellada!
- Molt enfarinada vas!
- És la pols que aixeca
l'aire.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
- Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan
blanca!
- Aquí dalt pot ser que no...
allà baix fa un altre oratge.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
​
D'Apel·les Mestres (1921)
La soltera va a la fuente
a buscar un cantarillo de agua, trinando como un pájaro
y saltando como un gamo.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
Al pasar cerca del molino
encuentra alguien que le esperaba, era el hijo del molinero que le hace media risa. Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
Si me dieras un clavel
yo te daría otro.
Si tú me hacías un beso,
yo te volvería cuatro ".
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
Cuando volvía de la fuente
le bocina así su madre:
- Muy tardabas a volver.
- Es la fuente que apenas mana.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
​
- Muy despeinada vienes!
- Es que el viento me ha descabellada!
- Muy enharinada vas!
- Es el polvo que levanta el aire.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
- Yo no veo que haga viento
ni que levante polvo tan blanca!
- Aquí arriba puede que no ...
allá abajo hace otro tiempo.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
​
​
De Apel·les Mestres (1921)
​
The unmarried woman goes to the fountain to fetch a pitcher of water, twittering like a bird and jumping like a deer.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
As she passes near the mill she finds someone waiting for her, it was the miller's son who makes here half laugh.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
If you gave me a carnation I'd give you another one.
If you kissed me I'd kiss you four times back.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
When she returns from the fountain her mother is fuming:
-Very too late you come back.
-It's the fountain that barely flows.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
​
-How dishevelled you are!
-The wind has messed up my hair!
-How filthy you are!
-It's the dust that lifts the air.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
-I don't see it getting windy or picking up such white dust!
-Up here maybe not...
down there is a different story.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
​
D'Apel·les Mestres (1921)